top of page

Amb:

Mercè Aránega

Carles Canut

Antoni Comas

Rubèn de Eguía

Ricard Farré

Oriol Genís

Robert Gonzalez

Marta Ossó

Mont Plans

Aina Sánchez

 

Direcció d'escena

Xavier Albertí

 

Escenografía

Jordi Roig

 

Vestuari

Maria Araujo

 

Il·luminació

David Bofarull

 

So

Carles Gómez (TNC)

Josep Puigdollers (TNC)

 

Moviment

Roberto G. Alonso

 

Caracterització

Toni Santos

 

Ajudant de direcció

Albert Arribas

 

Ajudanta de vestuari

Marian García

 

Alumnes en pràctiques de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona

Gerard Bidegain

Òscar Vilarroya (direcció i dramatúrgia)

Alumne en pràctiques de la Universitat Pompeu Fabra

Roger Vila (Comunicació Audiovisual)

 

Agraïments

Miquel Pujadó i Josep Maria Escalona i Canyet

 

 

 

 

Després de la mort del patriarca de la família Bofill, a la gran casa pairal de l'Hort de les Oliveres només s'hi va quedar la minyona, la qual ara es disposa a preparar-ho tot perquè els Bofill s'hi reuneixin i hi celebrin la Setmana Santa, tal com havien fet sempre mentre hi era el pare.

Es tracta segurament de l'última celebració que podrà acollir la finca abans que sigui venuda contra l'última voluntat del difunt i aquells terrenys carregats d'arbres, d'història i de records personals acabin reconvertits en una urbanització de segones residències per a turistes russos delerosos de gaudir del sol de la Costa Brava.

Uns voldran vendre, per treure's un pes de sobre i no caure en la pobresa; d'altres s'hi oposaran. I així, la disputa pel futur de l'herència s'acabarà convertint en un delirant espectacle musical, en una gran Passió contemporània.

 

A estones sento un desig fortíssim d’escriure per al teatre un vodevil o una comèdia. I l’escriuré, si res no m’ho impedeix, però la donaré al teatre no pas abans de la fi de 1903...

Això ho va escriure Txèkhov en una carta d’abans de L’hort dels cirerers.

Jo, pobre poeta local,
a vegades també sento aquest desig fortíssim.
I finalment m’he decidit. No sé
si serà un vodevil o una comèdia o una tragèdia,
o una mica de tot.
Com serà? No ho sé.

 

(Narcís Comadira, L’Hort de les Oliveres)

bottom of page